Què significa participar en els pressupostos participatius?

02/10/2017

Fina Vieta Piferrer. Secció de Participació Ciutadana. Ajuntament de Lloret de Mar.

La necessitat creixent de millorar la capacitat i eficiència en la decisió de les polítiques públiques ha fet incorporar nous mecanismes i metodologies al servei de la participació ciutadana. Participació ciutadana entesa com a deliberació, proposició i com a expressió molt concreta de la democràcia directa, i amb la qual els ajuntaments s’han fet més permeables a les demandes de la ciutadania.

En concret, els pressupostos participatius suposen un mecanisme específic de participació ciutadana amb el qual, a partir d’una metodologia i un disseny determinats, es vol incidir en les polítiques públiques locals així com també en l’acció del govern municipal. S’incideix sobre una partida determinada del pressupost municipal i sobre un conjunt d’accions concretes.

Si el pressupost municipal és un instrument summament estratègic per a un ajuntament, llavors els pressupostos participatius tenen per definició un gran potencial. Per facilitar, no només la participació ciutadana, sinó també aspectes que tenen a veure amb allò públic, amb el que importa als veïns i veïnes d’un determinat barri o zona, i per tant amb una determinada capacitat de transformació social i relacional en el conjunt del municipi. I aquest objectiu s’aconsegueix a través d’unes propostes derivades de reflexions ciutadanes que prèviament han estat meditades, deliberades i acordades a partir de la definició compartida de les principals necessitats locals.

Per això, el tret més important de la participació i dels pressupostos participatius radica en el fet que es propicia fer comunitat, cohesió social i territorial, sentiment de pertinença a una zona o un barri; construir espais de proximitat amb una ciutadania més empoderada i més cívica. Així doncs, ara ja no es tracta només de reclamar el que l’Ajuntament pot fer per la ciutadania, sinó també de veure què pot fer un mateix pel seu municipi, pel seu barri.

Per aconseguir aquests objectius ens ajuden les tecnologies, amb plataformes que faciliten dinàmiques més qualitatives i deliberatives, posant a l’abast de la ciutadania la possibilitat d’enfortir una comunitat de veïns i veïnes en poder-s’hi informar, debatre, proposar i decidir sobre tot allò que els interessa.

Per aprofundir en la consideració qualitativa d’un procés com el dels pressupostos participatius, no hauria de temptar pensar que, en tant que participatiu, serà exitós o no segons el nombre de persones que hi prenguin part o hagin anat a votar. Aquest punt de vista tan reduccionista no té res a veure amb un procés d’aquest tipus ni en quins han de ser els seus resultats, o amb la idea mateixa de la democràcia deliberativa. En aquest cas, no es pot confondre la participació electoral del tot quantitativa amb una participació de mesura qualitativa, el procés previ de la qual parteix de la reflexió col·lectiva ciutadana que acabarà enriquint la presa de decisions.

Per descomptat, és lògic que la quantitat de participants (a les assemblees, a les votacions…), el nombre de propostes realitzades, etc. , importi a l’hora d’avaluar el procés; però no ha de ser l’únic indicador ni el més important. Sens dubte, la valoració d’un procés per la via de la quantitat comporta el risc de deixar de banda la qualitat del seu funcionament i dels seus resultats.

Tampoc es tracta de fer que un projecte com el dels pressupostos participatius sigui quelcom espectacular, una novetat aïllada dins de la vida política d’un municipi, i per tant sense continuïtat; ans al contrari, ha de ser una tasca continuada, planificada, incessant per generar les sinergies comunitàries i les transformacions socials com a catalitzador de processos d’inclusió social i política de col·lectius i de territoris, sempre des del convenciment que mitjançant la deliberació i la participació assolirem aquesta manera d’entendre la gestió pública.

 

Subscrigui's a la nostra newsletter

Pin It on Pinterest