Participar és conviure

31/08/2017

Yolanda Martín. Tècnica de Participació Ciutadana i Convivència a l’administració pública local.

La participació ciutadana configura la manera de viure i per tant de conviure, una forma d’establir els mecanismes amb els que ens relacionem i som partícips de la vida al nostre entorn més immediat. La convivència es defineix com un concepte que conté necessàriament la interacció com a element indispensable, una interacció entre administració, ciutadania, teixit social, mercats…que implica participar a diferents nivells. Aquesta connexió fa indispensable treballar conjuntament ambdós aspectes, i no com a dos elements diferenciats sinó com un tot en el que no es pot tractar d’incidir en un sense incidir en l’altre.

En els darrers anys, s’han produït una sèrie de canvis a nivell global però que es materialitzen i es visibilitzen especialment en l’àmbit local i que suposen un canvi d’època a nivell general, i en relació als models de gestió de les polítiques públiques en particular.

Una societat cada cop més heterogènia, més diversificada i més individualista comporta unes necessitats socials més complexes i alhora requereix unes respostes més específiques. Davant aquest canvis socials, la participació i l’acció comunitària es converteixen en eines fonamentals per a la generació de la cohesió social, motor de la convivència.

La crisi econòmica  ha representat nous reptes d’emergència social per donar resposta a noves necessitats, alhora que una disminució dels recursos i la capacitat per fer-ho. A més, la competència pels recursos, ja existent abans de la crisis, s’ha multiplicat per tres, donant més possibilitats perquè germinin discursos i  postures de confrontació entre  diferents col·lectius.

La imponent aparició de les noves tecnologies, és un dels altres components que tenen a veure amb aquest canvi d’època. No només representa noves eines de treball, de gestió, d’organització, … sinó també noves regles del joc. La tecnologia afecta en la forma de relacionar-nos però ben aprofitada pot facilitar l’acció col·lectiva, millorar la comunicació i augmentar la capacitat de connectivitat.

Els moviments sociopolítics dels darrers anys han posat en evidència la desconfiança i desgast de la ciutadania respecte les institucions públiques, i els polítics en general. Alhora, mostren un augment per l’interès en la política, una major exigència, demanda de transparència i de protagonisme en els afers públics. Aquest interès apropa a la ciutadania a espais de trobada abans ocupats per un conjunt limitat de persones (sovint els mateixos) i facilita la interacció positiva, l’intercanvi, l’empatia i l’enfortiment dels vincles entre les persones i amb l’entorn. Aquest empoderament de la ciutadania aporta els fonaments per a la gestió dels conflictes que se’n deriven de la convivència i alhora les eines per poder assegurar la representativitat dels discursos en els espais de participació, més enllà de la representativitat basada en el rànquing quantitatiu.

Si la cohesió social  i la convivència en la diversitat representa l’escenari possible per a la participació, la participació representa una oportunitat de construir espais de convivència, models de ciutat i vincles identitaris. Això no és possible si no es parla d’igualtat d’oportunitats i si no es donen oportunitats per a l’igualtat. Una igualtat d’oportunitats que vagi molt més enllà de l’accés als recursos, oferint possibilitats per la participació social que permeti la mobilitat social i la visibilitat pública de la diversitat.

En definitiva, quan parlem de cohesió social parlem de convivència i parlem de participació. Una societat desvinculada que tan sols comparteix un espai físic difícilment podrà assumir els reptes de la vida en comunitat. És innegable que l’individualisme actual  i l’augment  de la complexitat en quan a formes de vida i categories de la diversitat ens plantegen nous reptes de treball explícit en quan a les formes de construir les nostres ciutats. L’administració ha de coliderar amb la ciutadania la creació d’espais de trobada on es fomenti el reconeixement de la diversitat, la igualtat i els fomenti la interacció positiva. Aquesta interacció serà molt més efectiva en el foment de la cohesió si conté objectius i reptes comuns, coses a fer plegats. La democràcia directa afegeix un plus a la ja coneguda democràcia representativa que ha quedat  diluïda i demostrada com a insuficient en aquest repte de construcció conjunta i responsabilitat activa de la ciutadania. Per això és necessari vetllar perquè la ciutadania pugui exercir els seus drets i deures en condicions d’igualtat i això significa oferir les oportunitats, les eines per a  participar i conviure amb equitat.

Subscrigui's a la nostra newsletter



Pin It on Pinterest