La participació ciutadana a Andalusia en 10 “tips”.

28/02/2018

Rafa Ayala. Consultor en models de Govern Obert.

La Llei 7/2017 de 27 de desembre de Participació Ciutadana d’Andalusia (LPCA) es va publicar el 5 de gener de 2018 en el BOJA (http://www.juntadeandalucia.es/boja/2018/4/boja18-004-00026-19-01_00127491.pdf). Neix com una llei fruit d’un procés llarg de conformació i diàleg entre actors, institucions públiques i organitzacions de la societat civil amb un resultat meritori que obre una nova etapa en la política de participació ciutadana d’una regió tan influent com l’andalusa.

La LPCA estableix en la seva exposició un marc legal “per a l’exercici de la participació ciutadana de manera real i efectiva, per la qual tots i totes puguin involucrar-se en el desenvolupament de les polítiques públiques i de l’acció de govern”. Configura, per tant, la participació ciutadana com a principi i com a dret, buscant que aquesta participació desenvolupi els “drets democràtics de la ciutadania i dels grups en què s’organitza per mitjà dels processos, pràctiques i instruments de democràcia participativa que complementin i perfeccionin els drets i les tècniques de la democràcia representativa”. Veurem com ho intenta aconseguir en deu tips o suggeriments sobre la nova norma. 

1. S’acaba amb els intermediaris. La participació ciutadana podrà ser exercida com a ciutadà o a través d’organitzacions socials, tinguin o no personalitat jurídica, sempre que s’acrediti la capacitat d’obrar dels seus representants i aquests resideixin a Andalusia. És un pas fonamental perquè la Llei, durant tot el seu articulat, recalca que tots podem participar, que s’obren els processos participatius, amb les seves regles lògicament, però que es liquida el monopoli de facto de les organitzacions respecte a les persones i grups de persones sense personalitat jurídica.

2. L’àmbit competencial de la Llei regula l’activitat en polítiques participatives de la Junta d’Andalusia i de les entitats locals. Aquest fet és important perquè la norma vol que no solament l’Administració autonòmica s’imbueixi de la nova política de participació ciutadana, sinó que, els ens locals, dins de la seva respectiva competència, acullin la nova llei com a seva i segueixin els seus principis.

3. Obligacions rigoroses per a les Administracions públiques quan realitzin processos de participació. Entre altres obligacions ens trobem: garantir la participació de col·lectius vulnerables, integrar la participació perquè s’exerceixi tant individual com col·lectivament, impulsar la difusió i divulgació dels processos, promoció de les tecnologies d’informació i comunicació en seus electròniques i web, recolzar els sistemes de votació electrònica…

4. Nous processos de participació, però tenint en compte els existents. És una constant en la Llei de no obviar les formes de participació anteriors a la Llei. No es tracta d’esborrar de cop la part legislativa anterior, ni extralimitar-se competencialment, la nova Llei estableix noves formes de participació, però sense oblidar que en la legislació existent hi ha instruments de participació que funcionen i que seguiran les seves pròpies regles.

5. Regles comunes als processos. A) Qui les inicia? Les Administracions públiques sempre, o les entitats de participació quan expressament ho prevegi la Llei. B) “Principi de participació negatiu” si als tres mesos de la presentació d’un procés participatiu per una entitat privada no s’acorda l’inici del procés per l’administració. C) Períodes inhàbils per convocar processos participatius abans o desprens d’eleccions. D) Objecte dels processos: seguiment i avaluació de polítiques públiques, elaboració d’instruments de planificació, sobre assumptes pressupostaris (despesa), elaboració de lleis i reglaments i prestació i avaluació de serveis públics. I) Eficàcia: no alteraran ni suposaran menyscapte de les potestats i competències autonòmiques i locals en l’adopció de decisions que els competeixen.

6. Deliberació participativa. És definida com el “contrast d’arguments i motivacions exposats en un debat públic integrat en un procediment de decisió o de formulació o adopció d’una política pública” en els següents assumptes: proposició, adopció, seguiment i avaluació de les polítiques públiques amb singular impacte o rellevància o elaboració d’instruments de planificació. En el cas que la iniciativa sigui per la ciutadania es requeriran 20.000 signatures (àmbit autonòmic) o les reglamentàriament establertes (àmbit local). L’acord bàsic participatiu és la resolució legal que estableix les normes del procés de deliberació participativa.

7. Participació ciutadana en l’elaboració dels pressupostos. La Llei estableix dues formes d’abordar la participació ciutadana als pressupostos. Varia si estem en l’àmbit de la comunitat autònoma o d’una entitat local. En el cas primer, l’autonòmic, és la Conselleria en el seu àmbit competencial qui pot realitzar el procés participatiu. Quan ens trobem en l’esfera local, aquesta modalitat passa a denominar-se pressupost participatiu i es regirà per les seves normes i el resultat és la priorització sobre les despeses contemplades en un pressupost.

8. Processos de participació ciutadana mitjançant consultes populars. Dirigides a recaptar l’opinió de la ciutadania sobre assumptes o polítiques públiques, es divideixen en les següents categories: a) Enquestes, b) Audiències públiques, c) Fòrums de participació, d) Panells ciutadans, i) Jurats ciutadans i f) Les consultes participatives. Realment, aquest instrument, és el més potent i versàtil de tot el text legal. Fàcil d’utilitzar i amb efectes jurídics limitats, pot ser una forma òptima per poder emprenyar la participació en la societat andalusa.

9. Processos de participació ciutadana en la proposició de polítiques públiques i elaboració de normes. Les persones o entitats públiques podran proposar polítiques públiques a la Junta i a les entitats locals. En el primer cas, es necessitaran 20.000 signatures, en el cas local, dependrà de la seva normativa. Per al supòsit d’elaboració de normes (lleis i reglaments), el dret de les entitats i persones és doble. Primer a participar en els processos d’aprovació de normes i, en segon lloc, a proposar propostes de tramitació d’iniciatives de caràcter reglamentari. Finalment, la participació en els processos d’elaboració d’ordenances locals es realitzarà a través de l’òrgan competent de l’entitat local on podrà acordar la realització de processos de participació ciutadana per a l’elaboració d’avantprojectes d’ordenances i reglaments locals. No oblidar la normativa sobre règim comú de les Administracions públiques que regeix a nivell nacional. Processos de participació ciutadana en el seguiment i avaluació de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics de la Junta d’Andalusia. La participació es realitzarà a través dels corresponents òrgans col·legiats sectorials de participació ciutadana

10. Règim de les consultes participatives autonòmiques i locals. Es configura com l’instrument de participació ciutadana que té per objecte el coneixement de l’opinió d’un determinat sector o col·lectiu de la població que finalitza en una votació. Votació que no té una fi de “referèndum”. Poden participar els majors de 16 anys. L’àmbit territorial pot variar: per districtes, municipal, provincial o regional. Existirà un registre i la iniciativa pot ser publicada, ciutadana o instada per entitats de participació.

La participació ciutadana a Andalusia en 10 “tips”.
Subscrigui's a la nostra newsletter

Pin It on Pinterest