La nova gestió d’allò públic.

09/10/2017

Paul Gurmendi. Tech For Society.

És evident que existeix un debat sobre la legitimitat de “cedir” la decisió sobre aspectes que afecten la gestió pública. Un grup de ciutadans, un col·lectiu o un altre ens, ha de decidir sobre un tema concret traslladat mitjançant un procés de participació en el que ha pres part? Quina legitimitat tenen la decisió o les conclusions preses al si d’un procés? Arribats a aquest punt, si es determina que la decisió presa en un procés participatiu té alguna mena de responsabilitat, aquesta recau sobre els seus participants?

Responent a les preguntes plantejades, la meva opinió és clara. El càrrec polític és qui ostenta la legitimitat i, per tant,  qui, en últim terme, decideix i assumeix,  de manera política, administrativa o legal, les responsabilitats per bé o per mal. Això, però,  no l’eximeix de la necessitat d’obrir la gestió, és a dir, impulsar la participació per a respondre a les demandes i expectatives socials i millorar la qualitat de vida de les persones en l’àmbit d’influència de l’administració en qüestió.

I és precisament aquí on els processos participatius aporten una presa de contacte real a la gestió d’allò públic clarificant què és el que la ciutadania realment desitja, necessita o requereix, sobre tota mena de plans, actuacions, programes o iniciatives que difícilment poden estar definits als programes de govern. Però no oblidem que l’objectiu de la participació ha de ser obtenir una mobilització adient en termes de quantitat, qualitat i representativitat. Per una banda, per tal d’aportar major legitimitat a tot allò tractat en els processos participatius i, per l’altra, per tal que les conclusions de la participació siguin un fidel reflex  de l’assumpte tractat, havent pres en consideració tot l’àmbit d’actuació que s’apliqui a ella.

Per últim, no caiguem en l’error d’atorgar valor a processos mal dissenyats, mal conclosos o, simplement,  amb una caracterització inadequada. En aquest sentit, els processos exclusivament presencials tenen uns límits que, per raons operatives o pressupostàries, no es poden superar i, per tant,  naixen amb un abast limitat per la pròpia metodologia. Les noves tecnologies, reforçades amb accions presencials, aporten un element clau: poder ampliar l’impacte del procés participatiu per un cost baix.

 

La nova gestió d’allò públic.
Subscrigui's a la nostra newsletter



Pin It on Pinterest