La cultura de la transparència ha trigat a arribar però ha vingut per quedar-se.

05/09/2017

Aitana Mas. Directora General de Transparència i Participació. Generalitat Valenciana.

Vivim una època en la qual, en una Espanya desbordada per la corrupció, parlar de finançament il·legal de partits, nepotisme, pitufeos, prevaricació, malversació o desviació de cabals públics, portes giratòries, sobresous, sobrecostos, caixes B i de vegades C…és el tema recurrent en qualsevol tertúlia familiar, televisiva o de bar. Tant que, per moments, ens hem convertit en experts i, gairebé sense adonar-nos, alguns fins l’han normalitzat.

Com els va passar fa uns anys a països com Mèxic, Xile o Geòrgia, Espanya ha hagut de despertar de l’immobilisme i la corrupció a cop de desconfiança ciutadana. I és per això que partint que la transparència no és una fi en si mateix, sinó una eina més per poder fer de les nostres institucions llocs amables, dialogants i responsables, hem de començar a construir una cultura basada en el govern obert.

I davant de tal escenari des del nou govern valencià, format al juny del 2015 , es va voler donar un gir de 180° partint d’una aposta clara de reestructuració del propi govern: una conselleria més, la de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació. Aquesta va ser la primera conselleria d’un govern autonòmic que es creava amb la transparència com a peça clau i protagonista de la mateixa i no com una direcció general relegada a un discret segon pla.

Des d’aquest moment i fins ara, moltes han estat les polítiques en matèria de govern obert que hem desenvolupat per revertir la mala imatge de la nostra terra i tallar d’arrel dinàmiques i males pràctiques assentades en una administració ansiosa per tornar a la normalitat.

Comencem amb el que va poder semblar el més senzill i mai ho va ser: un codi de bones pràctiques per als alts càrrecs, un potent portal de transparència i d’open data al que cridem GvaOberta i la publicació de les agendes, els sous, les declaracions de béns, els currículums, etc de tots els polítics. Desenvolupem un programa per acostar les institucions a la ciutadania anomenat Palaus Transparents que, a través de les visites autònomes de les seus del govern, així com les dels òrgans estatutaris, permeten, a més de conèixer el patrimoni cultural, conèixer de primera mà les tasques polítiques i administratives que s’executen en aquests edificis.

També hem engegat una oficina que s’encarrega d’analitzar els possibles conflictes d’interessos, així com de les compatibilitats dels alts càrrecs, en breu s’aprovarà una llei que regula els lobbies, estem immersos en la redacció d’una nova llei de participació ciutadana i foment de l’associacionisme i tot això, a més, sense oblidar una altra peça clau per a qualsevol govern, la formació dels i les emprats/as públics/as de manera interadministrativa.

Però sense cap dubte, si d’alguna cosa estem contents i moderadament orgullosos és d’haver pogut aprovar, després de més d’un any i mitjà un treball dur, el reglament que desenvolupa la nostra Llei de Transparència, la 2/2015. Un reglament que iniciem sense cap tipus de precedent a Espanya i que a poc a poc vam anar estructurant de la millor manera possible donada la falta d’experiència en la matèria. Espero que la resta de comunitats autònomes, així com el propi govern de l’Estat, millorin, amb els seus, el treball que hem fet nosaltres i així puguem avançar d’una manera més eficaç i eficient.

No em cansaré de dir que la cultura de la transparència ha trigat a arribar, però definitivament ha vingut per quedar-se.

La cultura de la transparència ha trigat a arribar però ha vingut per quedar-se.
Subscrigui's a la nostra newsletter

Pin It on Pinterest