El Govern obert com a factor d’innovació

31/08/2017

Carles Agustí i Hernàndez. Director Govern Obert Diputació Barcelona.

Els canvis que hi ha hagut els darrers anys o decennis a la societat, ens han donat una gran oportunitat de transformació tant de l’administració pública a nivell intern, com en la manera com es comunica aquesta amb els ciutadans i viceversa, com també en la manera de fer política. Podríem dir, com ha de ser, que és la societat, la gent, qui amb la seva evolució, i també pressió, ha propiciat aquest canvi que avui dia és ja irrenunciable i que qui no l’entengui o comparteixi simplement ha quedat obsolet.

De la societat més aviat passiva dels anys 80 o principis dels 90, que majoritàriament es limitava a votar cada 4 anys i cedia la responsabilitat als electes, una societat encara entrant en consolidació democràtica després de 40 anys de dictadura, hem passat, per un factor d’evolució social i generacional, a una societat més activa, amb més consciència d’ella mateixa i dels seus drets, que vol saber, conèixer, entendre, participar i aportar. És un canvi tan potent que no només no podem resistir-nos-hi, sinó que l’hem de prendre com una oportunitat.

De fórmules i accions concretes de resposta davant d’aquest fenomen n’hi ha hagut i n’hi haurà moltes, potser però la més consolidada, amb les seves diferents variables i accents, és el que coneixem com a Govern Obert. El Govern Obert és la resposta a les demandes de canvi de la gent en les maneres de governar i fer política, és la unificació en una sola estratègia de transparència, participació ciutadana i dades obertes, afectant de manera transversal a tota l’organització. No és només una pàgina web, és un canvi de paradigma en la relació entre administració i ciutadans, és un canvi cultural, intern i extern, basat en l’obertura, la transparència, la pedagogia i la implicació ciutadana.

I tan important és saber i situar què és Govern Obert, com el que no ho és, perquè no estem parlant de polítiques de façana sinó de canvis reals i profunds en les estructures clàssiques tant de l’administració pública, com dels partits polítics, com en la manera que aquests interaccionen amb els ciutadans.

No creure-hi i fer veure, o que siguin polítiques d’un departament concret i no transversals, són dos clàssics defectes de polítiques que s’intenten presentar com a Govern Obert però que no ho son. Més al detall, en transparència, no n’hi ha prou amb complir les lleis o fer un “check list” del que tenim i del que no, sinó ser transparents d’actitud. En Open Data, si no hi ha una gestió real i organitzada i un seguiment de les dades no sabrem ni podrem treure’n profit d’aquestes. I finalment en participació ciutadana és on hi ha el canvi més profund, el Govern Obert suposa la fi de les obsoletes polítiques clàssiques de participació enteses com una cosa aïllada, els consells de barri o els processos participatius varis en sentit clàssic, on hi acostumen a participar els mateixos de sempre, ja no tenen sentit isolats, sinó integrats en una lògica conjunta de govern obert i com a eines no per distreure el personal, sinó per captar coneixement ciutadà, on la qualitat és el que compta, i per a res la quantitat.

Més enllà del canvi polític, el Govern Obert és també una gran oportunitat de canvi, transformació i innovació en la gestió pública i política, perquè obliga, transforma i canvia esquemes. Aprofitem-ho.

 

El Govern obert com a factor d’innovació
Subscrigui's a la nostra newsletter

Pin It on Pinterest