Consens, convenciment, recursos, paciència, prudència i temps: els ingredients fonamentals de la recepta per construir un Bon Govern.

19/10/2017

Antxon Gallego Solaetxe. Ibatuz. Govern Obert, Participació, Noves Tecnologies.

Les Administracions Públiques s’enfronten al repte d’integrar una nova cultura de la comunicació, un model organitzatiu actualitzat i l’alliberament del talent creatiu tant dins com fora dels perímetres de les seves funcions i competències.

Aquest desafiament planteja una forma de concebre el paper dels governants, del sector públic i de la ciutadania com a actors protagonistes i col·laboradors necessaris, sota unes premisses d’actuació i interacció diferents, en la implementació, gestió i/o avaluació de les polítiques públiques.

Al mateix temps, implica un conjunt de mesures per avançar cap a un model de gestió pública que inclogui la transparència, la rendició de comptes, la col·laboració públic-privada i la participació ciutadana en la quotidianitat del quefer polític i administratiu i interioritzar els conceptes i principis rectors del Bon Govern concebuts com una forma natural de gestionar el públic, oferint un marc general realista, adaptat a la seva idiosincràsia, estructurat i, sobretot, eficaç.

Un protocol o full de ruta que agiliti el trànsit cap a models innovadors i adaptats a escenaris socials, polítics i econòmics emergents que garanteixin la integració de la innovació sistemàtica en les formes de govern i en la prestació de serveis, apostar per la transversalitat com a eina organitzativa orientada a una millor presa de decisions i avançar cap a un govern relacional i en l’ús de les noves tecnologies per al desenvolupament d’un model de governabilitat que incorpori la participació, el debat i la deliberació.

Models de gestió pública en els quals la participació ciutadana sigui identificada com un dels pilars del bon govern que no pot ser concebuda ni plantejada en cap concepte com un cant a l’abstracció: exigeix claredat i concreció. Requereix planificar i respondre el què (tema), qui (rols), com (mètodes), amb quins recursos (noves tecnologies, pressupost, etc.), quan (temps), per què (raons) i per a què (objectius), definint amb claredat les regles de joc i els compromisos al llarg del procés i també al final del mateix.

Mecanismes de participació ciutadana que no han de replicar i/o reemplaçar als processos representatius. És més, els casos en què les noves formes de participació han funcionat de manera més efectiva són aquelles en les que es reforça el procés representatiu en lloc de passar-ho per alt. Són complementàries i es reforcen mútuament.

Ja no existeix dubte algun que aquestes noves formes de concebre la gestió pública no són una moda passatgera. Han arribat per quedar-se.

Un nou paradigma en el qual les institucions formals (normes i reglaments) i informals fomenten la transparència, la rendició de comptes, l’efectivitat, la coherència, participació, la integritat i l’objectivitat o imparcialitat a través de la creació de normes, la generació dels processos adequats perquè aquestes normes es facin reals i puguin ser implementades i la constitució dels òrgans que garanteixin que aquestes institucions i els seus processos es desenvolupen adequadament.

La paciència, prudència i, sobretot, el temps i les seves circumstàncies ens donaran o llevaran la raó.

 


Consens, convenciment, recursos, paciència, prudència i temps: els ingredients fonamentals de la recepta per construir un Bon Govern.
Subscrigui's a la nostra newsletter

Pin It on Pinterest